No sé si algú se n'ha adonat que cada cop som una societat més individual. Ens sentim contents de tenir molta gent coneguda, molts amics al Facebook, diem almenys 1 vegada a la setmana a algú que fa molt temps que no veiem el típic hem de fer un cafè eh!!".També existeix el tipus de persona que sempre té un tema circular "Sabes mi novi/a ha echo esto....". Cuantes vegades hem dit a algú "Si algun dia em necessites encara que siguin les 4 de la matinada truca'm que t'ajudaré si et fa falta", quants millors amics hem tingut a la vida? A quanta gent hem dit "No sé què faria sense tu".

I després al dia a dia, què queda de tot això? Quantes vegades ens truca algú i tenim mil coses a fer abans per nosaltres mateixos i la nostra resposta és "ja et trucaré" (que no saps mai quan) si és una persona amb la que et podria arribar a fer gràcia quedar o "uff tinc molta feina, esque porto una temporada..." (Ja ni t'atreveixes a dir-li que ja el trucaràs perquè no en tens ganes).

Això és que tenim massa feina amb nosaltres mateixos i encara que en tinguem ganes no pode oferir res als altres? O realment és que els altres ens tenen sense "cuidado" i només els nem a buscar realment quan ens fan falta. Mai ens preguntem si ells ens troben a faltar a nosaltres?

L'esport nacional de no respondre als SMS/Correus respon a algun dels arguments anteriors?

Us heu fixa't que la generació dels nostres pares sempre que reben el típic SMS "Arribaréd'aquí 5 minuts" sempre responen "Ok" i nosaltres sempre diem "Perquè collons gasta un missatge quan pot fer una perduda?"... Perquè ho tornen a fer encara que els hi diguis 50 vegades. No eren més autèntiques les relacions abans.


MMmmmm no ho acabo de tenir clar

Els motius més importants... en el pròxim capítol els secondaris:

Doncs avui aprofitant una estoneta que tenia lliure he pensat "va fes-te el facebook que sinó al final seràs l'única persona al món que no el té...." i al final com m'ha passat en les altres 3 ocasions m'he fet enrera a l'últim moment. Motius? Les queixes que els propis usuaris fan del servei (els mateixos que em miren amb cara extranya quan els hi dic de no en tinc). I les condicions d'ús.... en parlem?


http://www.facebook.com/terms.php?ref=pf


Primera perla => Podem canviar les normes quan ens surti de la fava sense avisar

Al utilizar o acceder a nuestro sitio web en www.facebook.com o la versión móvil del mismo (conjuntamente, el "Sitio") .... tú (el "Usuario") manifiestas que has leído y comprendido y te obligas a cumplir las presentes Condiciones de uso (las "Condiciones de uso" o el "Contrato"),

Nos reservamos el derecho, a nuestra elección exclusiva, de cambiar, modificar, agregar o eliminar partes de las presentes Condiciones de uso en cualquier momento y sin previo aviso. En tal caso, publicaremos las modificaciones de las Condiciones..... Si continúas utilizando el Servicio o el Sitio una vez introducidas tales modificaciones habrás aceptado implícitamente las nuevas Condiciones de uso. Si no aceptas cumplir éstas o las futuras Condiciones de uso, no utilices (ni sigas utilizando) el Servicio

Eres el responsable de visitar regularmente el Sitio para determinar si se han modificado las presentes Condiciones de uso y consultar tales modificaciones.



Segona perla => Tot és meu però el que és teu no ho tocarem => Guay no?

Ninguna parte del Contenido del sitio podrá ser modificada, copiada, distribuida, enmarcada, reproducida, republicada, descargada, mostrada, publicada, transmitida o vendida en modo alguno o por ningún medio, total o parcialmente, sin el previo consentimiento por escrito de la Compañía, en el bien entendido, no obstante, de que lo dispuesto anteriormente no será de aplicación a tu propio Contenido de usuario (según se define más adelante) que publiques legalmente en el Sitio.

Tercera perla => Tot és meu però el que és teu no ho tocarem ......... o potser no....


Al publicar Contenido de usuario en el Sitio, nos autorizas e instruyes para que realicemos las copias del mismo que estimemos necesarias para facilitar la publicación y el almacenamiento del Contenido de usuario en el Sitio...... otorgas automáticamente a la Compañía, y manifiestas y garantizas que tienes derecho a otorgar a la Compañía, una licencia irrevocable, perpetua, no exclusiva, transferible, plenamente desembolsada y mundial (con derecho de sublicencia) para usar, copiar, reproducir públicamente, mostrar públicamente, reformatear, traducir, obtener extractos (totales o parciales) y distribuir dicho Contenido de usuario para cualquier fin, ya sea comercial, publicitario o de otro tipo, en relación con el Sitio o la promoción del mismo, para preparar trabajos derivados de dicho Contenido de usuario o incorporarlo a otros trabajos, y para otorgar y autorizar sublicencias de lo anterior. Podrás retirar tu Contenido de usuario del Sitio en cualquier momento. Si decides retirar tu Contenido de usuario, la licencia otorgada conforme a lo dispuesto anteriormente quedará automáticamente revocada. No obstante lo anterior, reconoces que la Compañía podrá conservar copias archivadas de tu Contenido de usuario.


I m'he quedat a la meitat de les condicions legals.... ja no m'ha calgut més, he tancat la pàgina del Facebook i he escrit això

Algú em pot assegurar que apart de ser una eina útil, no és una eina útil per facebook per utilitzar de forma obscura informació personal teva? Segurament facebook deu vendre informacions del que fem o deixem de fer a empreses per tal de que puguin fer publicitat més adaptada a nosaltres. Això potser és el menys greu però si fan això... que poden fer més? Poden fer el que vulguin amb la teva informació.

Algú encara em pot rebatre que Facebook té algo d'obscur i no té res d'intimitat?

Ara, reconec que segurament tard o d'hora me l'acabaré fent... si tothom se'l fa no seré el friki de torn ;)

Per fi!!! Les caixes ja han obert l'aixeta!!! Ah però.... ALERTA!!! Han comensat per les entitats que més preocupen a la societat catalana, han començat per la entitat més malferida, amb més crisi EL BARÇA.

Des de la baixada de pantalons al aeroport el sr. Laporta no tenia tants problemes. I és que els catalans tenim un deute amb el Barça. TV3 deu 30 milions al Barça, "la teva" ... la meva clar! La que de la meva butxaca paga el fitxatge de Dani Alves. Ens passem l'estiu amb tertúlies infinites comentant si és conveninent gastar-se 30 milions € per aquest jugador  i resulta que ara veient els partits que fa, les mateixes tertulies diuen que ja està rendibilitzat. No m'extranya!! si cada fitxatge que fa el Barça el paguem entre tots els catalans, riute'n de les ofertes que pot fer el Manchester City per Kaká... Us imagineu si finalment ens donen el finançament??

En resum, el barça EXIGEIX a Catalunya sencera que li pagui els deutes que té per les televisions i a sobre una de les poquess entitas que no té benefici negatiu en aquest país es dedica a ajudar l'entitat, o una de les entitats més riques del mateix. I després direm que són a Madrid que ens estafen....

Aplaudeixo la decisió de la sra Terribas i de tots els alts càrregs de TV3 de no baixar-se (de moment) els pantalons davant el lloro més famós de catalunya. Ara bé també caldria saber realment qui va ser l'iluminat que va firmar aquests tipus de "clàusules de rescat culé" hipotecant TV3 i de pas els catalans. De fet aquesta persona és qui en té la culpa.

Cada dia veig més reportatges del senyor Barack Obama... tothom diu que és un gran home, amb grans intencions i que segur que donarà un gir a la política Nord Americana, de rebot un gir a la manera de fer d'Estats Units i que això ens portarà a un món millor...

El que em preocupa més és que aquest home no sa sentat ni a la cadira i ja l'estem alabant de orient a occident i esperem que sigui el salvador... de vegades sembla que parlem del "nou messises" del s. XXI. Un president dels EEUU pot ser tant bo i tenir tan bon cor i intencions?? No m'ho acabo d'empassar... potser si que és millor que els anteriors però pensem que és el màxim representant d'un país que té presons on es tortura cruelment, monta guerres com qui juga al parxís i encara executa a persones..

Una persona quan arriba al poder,  alt malauradament la majoria de vegades canvia la seva manera d'actuar... s'aclapara de fama i poder i compleix el 10% del què havia promès. És més, és molt complicat sentir que tothom espera molt de tu i tothom t'alaba i que no et pugi massa l'autoestima i acabar aprofitante de la situació i mirar-te cada cop més al mirall.

Em temo que és difícil que tot el que esperem es compleixi... tan de bó!! però crec que fent masses reverències encara aconseguirem tot el contrari

Fcesc

Quina és l'estranya llei (depenent de Murphy) que fa que sempre les situacions complicades vinguin juntes?? I és que perquè carai quan fas un petit canvi però significant canvi en la teva vida, aquesta ten bufeteja un altre de més important?

Avegades és difícil afrontar els canvis de la manera que voldries quan tot ensec es regira i les persones del nostre voltant senten una cop inesperat. Perquè després de tants anys de conviure amb certs fenòmens i companys de viatge ingrats encara no sabem com poder-los donar 2 maletes i un taxi pagat perquè ens deixin en pau???

Som molt, hem avançat molt però davant d'algunes circumstàncies som ben poc i ben fràgils. Perquè passem de riure a plorar...? Podríem pensar que almenys no hem sofert cap patiment llarg però mai es deixa de sofrir per qui has compartit tantes coses.

Quin novembre més extrany... ja tinc ganes que sigui desembre i... un nou any.. ostres mai li he fet cas a això dels canvis d'any però... mira per on aquest any tinc ganes de que hi hagi un canvi per a bo ja que els últims han sigut extranys. Bé almenys el canvi d'any el comencem amb somriures. No està mal!!! ;=)

Per cert quines nits més fredotes i dolentotes (com diria el Molina)... amb el canvi d'any pujaran les temperatures??? Buff bueno l'esperança és l'últim que és perd.

Brindem pels somriures i pel caliu, que vinguin aviat!!!

Fcesc